Els aqüífers i el Pla Hidro-il•lògic

Xavi Ródenas. Levante-EMV.

Novament el que nosaltres hem anomenat Pla Hidro-il·lògic Nacional està fent soroll mediàtic. Un problema de fàcil solució, que qualsevol persona en un espai no polititzat entendria a la perfecció, de fet, s’estudia a l’antiga EGB ara Primària i Secundària...”els rius van a morir al mar on han d’abocar necessàriament la seua aigua per donar continuïtat al seu cicle tancat, sense aquesta aportació d’aigua dolça al mar, s’altera tot el règim de pluges propi de cada país...”. Imagineu doncs la greu i escandalosa afirmació que el sr. Rajoy (que sembla va fer fins i tot el batxillerat!), els va dir als valencians...”no podem consentir que els rius tiren la seua aigua al mar”...o el PP valencià amb les seues campanyes de contaminació mediàtica on ens ensenyaven tota l’aigua que l’Ebre “tira inútilment al mar”...certament de bojos.

Deixant al marge si l’aigua és per a la construcció desmesurada del litoral mediterrani o si és per als regadius extensius i malbaratadors d’un país on els productes agrícoles clàssics no generen pràcticament beneficis (exemple són els tarongers), si la dessalinització és un mètode apte o si no s’ha de trencar mai la regla bàsica i vital que diu que les conques hidrogràfiques han de ser sostenibles i resoldre tots els seus usos abans de transvasar una sola gota d’aigua. O deixant al marge si reialment hi ha gent i industries necessitades d’aigua a l’estat espanyol estil Somàlia com ens mostra cada dia canal 9 i si es lògic gastar-se milionades d’euros en una infraestructura que destrueix milers d’hectàrees de paisatge i per tant milions d’euros en turisme i possiblement en sanitat i serveis, desastres ecològics i noves infraestructures en sèrie necessàries per creuar els viaductes d’una immensa infraestructura que possiblement en pocs anys serà novament inútil o quedarà en desús. Doncs deixant al marge tot això, que ja es dir, generalment tots han obviat que vivim a un País Valencià càrstic, i això vol dir subterrani, vol dir que la principal font d’abastiment d’aigua no són generalment els rius i els pantans, si no més bé, els aqüífers. Increïble, però ben poc haureu sentit parlar d’ells. Ells són tot, són els aqüífers els que ens donen principalment de beure, de regar, de rentar i de dutxar-nos. Són els pous i les fonts, les surgències i els ullals els que al nostre agraciat País Valencià ens permet viure i conrear de la forma que ho hem fet fins a ara. Són les immenses coves plenes d’aigua, el gran invent natural que permet que aquesta aigua es mantinga fresca, i sense evaporar-se durant tot l’any, de pluja en pluja sota el terra. Immenses coves on l’aigua filtra pel mant terrícola fins arribar a elles... I ningú en aquest estúpid debat sobre el Pla Hidroil·lògic Nacional les ha citat, perquè? Perquè aquests aqüífers sovint estan esgotats per la seua mala gestió: excessius pous a totes les zones agrícoles, inútils transformacions de secans a regadius, contaminació amb nitrats derivats dels adobs agraris, salinització marina dels aqüífers costaners motivats per una planificació fonamentada en l’especulació que esgota el recurs...així durant els últims 30 anys cada vegada el període sec dels nostres rius s’ha anat allargant, els pous s’han anat fent més profunds i s’han tingut que engegar més vegades els motors, cada vegada més i tot motivat pel model de creixement exponencial que pocs han qüestionat i que sovint s’ha camuflat com una falsa sequera. Evidentment quan els aqüífers no funcionen s’exigeix un aigua superficial que mai hem tingut amb excés, demanen transvasaments que reialment són parxes per amagar el veritable problema, la nostra gestió del territori. Les fotografies que Joan Pellícer ensenyava a les seues classes mostraven paisatges molt més àrids, més secs, eren fotos dels anys 70’ i primers dels 80’, aquest any han plogut 1200 l/m2 aproximadament...això és més del que plou a Galícia, i ningú negarà que ha plogut bé i per a tots. Falla el model exponencial de creixement, res més que l’ús indegut que fem de l’aigua, la seua mala gestió i les mentides que alguns dels nostres polítics ens colen cada dia, dia rere dia i tot això no té res a veure amb el progrés econòmic sinó amb el seny i l’ètica.