18 de nov. 2007

L’AJUNTAMENT DE GANDIA APOSTA PER LA COMPRA DE LA PLATJA DE L’AHUIR


El Regidor del PSOE Vicent Macarell manifestà la voluntat de protegir l’espai verd a la taula rodona celebrada el divendres a la Casa de la Marquesa, moderada per Jesús Vilaplana, presentada per Roger Cremades i organitzada per la Plataforma pel pobles de la Safor al cicle de xarrades “Urbanisme i Medi Ambient a la Safor” A la reunió acudiren representants de tots els grups polítics de la ciutat a excepció del PP, UV i Plataforma per Gandia.


Vicent Mascarell (PSOE): “Apostem per la protecció i l'adquisició de terrenys”

Joan Francesc Peris (Els Verds del PV): “La gran esperança econòmica del turisme és la platja de l'Ahuir com a pulmó verd de la platja de Gandia”

Karina Vercher (EU): “Es pot desclassificar sense indemnitzar”.

Vicent Terol (ERPV). "¿Quantes platges de l'Ahuir valen els pressupostos de la família reial?"

Josep Miquel Moya (Bloc): “L'Ahuir ha de quedar protegida abans del nou PGOU si no volem arribar massa tard”.

Roger Cremades, membre del col·lectiu, i ponent d’un recorregut gràfic per l’urbanisme i el paisatge valencià aplicat a la platja de l’Ahuir, es congratulà perquè la platja de l’Ahuir se salvarà de la urbanització gràcies al treball dels ecologistes, i vistes les declaracions de Mascarell i la voluntat de la majoria política gandiana.
Tanmateix aquesta unanimitat política per a la protecció del paratge desvetllava divergències a l’hora de fer-la efectiva. Mentre els representats d'EU i ERPV, EV i Bloc apostaven clarament per la compra i la desclassificació com a sòl urbà, Mascarell apostava per la permuta i la intervenció del Ministeri de Medi Ambient, donada la l'escassa capacitat econòmica de l'Ajuntament de Gandia i la manca de garanties jurídiques que podrien provocar conseqüències desastroses per al municipi en cas que la desclassificació fóra recorreguda judicialment pels propietaris.
Joan Francesc Peris, d’Els Verds del PV, Karina Vercher d'Esquerra Unida i José Manuel Moya, del Bloc, afirmaren que la llei no obligava a indemnitzar els propietaris. En concret Moya cità l'article 22 de la Llei del Sòl del 2007, on a efectes d'indemnitzacions no podran considerar-se expectatives derivades de l'assignació d'edificabilitats i usos urbanístics que no hagen segut plenament realitazats.