5 DE JUNY: DIA MUNDIAL DEL MEDI AMBIENT

Salva Sanchis, Xavier Ródenas, Roger Cremades, Jordi Puig i Luis Sáez

Dins del programa de Nacions Unides per al Medi Ambient, entre totes les iniciatives i directrius que es proposen, es troba la de la declaració del dia mundial del medi ambient com a vehicle de sensibilització i com a instrument per tal de cridar l’atenció de l’acció política al respecte.

Conforme vivim els nostres dies, aquesta iniciativa és indispensable i per tant, motiu de celebració; per descomptat, en molts més llocs dels que realment es celebra. Els danys mediambientals que causa l’home a escala planetària estan cada vegada posant-se més de manifest i les conclusions dels científics són ja alarmants. Segueixen a aquests mals, els desequilibris socials i econòmics entre països d’arreu del mon, que mentre les polítiques intergovernamentals, sobretot conduïdes pels països del primer mon no decideixen obviar els interessos econòmics i implicar-se del tot en la qüestió, aquest fet no farà sinó accelerar més el procés de contaminació i de desequilibri ambiental i social al nostre planeta. És labor de tots, començar a creure en la qüestió mediambiental, pensar que el ritme de creixement amb els mecanismes que fem servir és proporcional a l’augment de contaminació i que a banda de vetllar pels interessos econòmics segurament d’uns pocs, mitjançant les regles de lliure comerç a nivell mundial, es a dir la globalització; que no ha conduit més que a un augment de les diferències entre primer mon i tercer mon i a una accelerat ritme de creixement de països en vies de desenvolupament, mal planificat, superpoblats i solament amb l’esperit de voler alcançar als que ara mateix es troben per davant, s’ha de tindre en compte la salut del nostre planeta, el just equilibri pel que fa al desenvolupament de les nacions i amb el clar objectiu de créixer sosteniblement.

Potser, si la definició de desenvolupament sostenible respon a aquell desenvolupament humà, ambientalment sostenible, ara cal anar ja pensant en un desenvolupament ambiental que propicíe el desenvolupament humà. Així, al menys és com s’ha fet fins l’era industrial, on l’home respectava l’entorn en el que vivia i s’integrava en ell mateix perquè era qui li proporcionaria recursos. La visió mediambiental, ja no atén postures romàntiques, ara s’investiga i a més, com hem vist recentment s’inclou o es procura incloure en tots els programes electorals. Però açò hi ha que creure-s’ho, no solament ha d’adornar un determinat contingut de promeses, cal fer les ciutats més sostenibles, preservar els entorns periurbans i avançar cap a un model territorial racional i responsable que ens beneficíe a tots. L’indicador, es troba al carrer, front a una proposta que dividisca pobles, com els PAI’s; quan el llaurador s’ofega economicament i ja no troba el recurs com l’aigua, i el que desitja és l’abandó de les terres, sent pagades per a urbanitzacions; quan els unifamiliars colonitzen muntanyes i costes quasi en la seua totalitat, quan l’accés al dret de la vivenda s’ha convertit en un mercat, i quan els models educatius i sanitaris fan aigües; en el primer cas s’incrementa el fracàs escolar i l’absentisme i en el segon la privatització de centres, és que alguna cosa s’està fent mal, i amb açò, es fan tremolar tots els pilars d’allò que anomenem desenvolupament sostenible, l’únic concepte amb capacitat de propiciar el vertader canvi cultural, i solament entés per aquells que s’ho creuen realment, que veuen en el respecte cap al medi ambient un futur més prosper, i que no intenten transgiversar aquest principi, impulsat per Nacions Unides per tal de dur endavant interessos particulars. No ens cansarem de repetir i en cinc de juny reivindiquem eixe “pensa globalment i actua localment”.