La singularitat de la macro-urbanització de Palma

Jordi Puig, José Maria Peiró, Paco Sastre, Xavier Ródenas, J. Salvador Joan i Roger Cremades

La presentació de la macro-urbanització de Palma, esperada, ha sigut bastant especial; sobretot per a un projecte que es vol un tant excepcional. Motius n’hi ha: han estat a l’expectativa per veure quina dinàmica seguia l’afer dels camps de golf comarcals; n’han pres bona nota; han fet les modificacions legals a temps, han elaborat un PGOU nou i ha aparegut la criatura per fi, per sorpresa, quasi sense temps per a reaccionar, a l’hora de ser aprovat al plenari. No hi ha hagut ni fotografies prèvies ni notícies als diaris; ni tan sols presentació de la cimentació esmentada, tal com va fer Alfauir (i així li va anar...).
Si la presentació ha estat peculiar, el projecte també ho pretén ser. Segons els seus creadors, la gent que s’oposa a la seua macro-urbanització és perquè no la coneix. Si així ocorreguera potser agradaria tant, segons els seus valedors, que acabaríem tots comprant-nos-hi un adossat. Però estem allà on ens esperaven trobar: discrepant-ne. Entre altres coses, com ja li vam dir en alguna ocasió al senyor alcalde, perquè la Safor no pot continuar potenciant el model de ciutat difusa, que consisteix a esgotar grans extensions de terreny amb edificis de baixa densitat i amb despeses elevades.
Ell demana tindre la mateixa oportunitat que la nostra costa des dels anys seixanta. Perfecte! Quan, per fi, hom ha restat unànime que l’actuació a la costa ha estat una barbàrie, ara volen una nova oportunitat per a fer més del mateix a l’interior. Som una bona mostra que l’home, no sols pot ensopegar una vegada i una altra amb la mateixa pedra, sinó que, de més a més, n’experimenta un gaudi considerable i en vol repetir. A pesar que l’hòstia del bac haja estat important (la paraula més correcta seria “irreversible”).
Si ha fet alguna cosa en la seua defensa el senyor alcalde de Palma ha sigut intentar desmarcar-se de la resta de projectes de macro-urbanització a la comarca, sobre els quals no ha volgut pronunciar-se; entre altres coses, perquè posar-se a l’altura del pla irregular de Vilallonga i de l’obscurantisme d’Alfauir era mala cosa. Per això ell, en diverses ocasions i mitjans, buscava diferències i deia fer les coses molt millor que els seus homòlegs de professió. No obstant, si ens aturem un segonet a reflexionar, aviat ens adonarem que la diferència amb la resta es redueix a qüestions de formes i no, de contingut.
El nostre alcalde –hem d’entendre el de Palma- afirma que tot el procés de planejament del municipi és dissenyat des de l’Ajuntament. Això ho deuria garantir, en principi, la premissa establerta que diu que, abans d’aprovar-se un pla d’aquesta mena, cal haver dissenyat un PGOU. I és cert que aquesta mesura hauria d’esdevenir una manera de planificar el territori. Però de qui parteix la iniciativa: d’un equip de govern o d’una constructora? Continuen essent les empreses les que diuen on volen el seu campet i el seu miler de xalets. És l’ajuntament, doncs, qui dissenya el nostre futur? ¿Són les persones a qui nosaltres hem elegit les que realitzen aquesta tasca o continuem sotmesos a la voluntat d’unes urbanitzadores que solament busquen guanys econòmics?
Més coses: Palma comparteix amb Alfauir el mateix partit a nivell comarcal i de País però, en aquest sentit, també ha gaudit d’una sort diferent, ja que se li atorga butlla per a asfaltar mitja vall del Vernissa. Amb els projectes sobre la taula, aquesta discriminació només es pot entendre per la por d’uns resultats electorals incerts. Sobretot si tenim en compte que el projecte de Palma duplica al d’Alfauir en extensió, probablement el triplica en edificacions, se situa també enfront de Sant Jeroni de Cotalba i crea un nou nucli habitat, a banda de Palma (“la vella”, a partir d’ara).
Si en alguna cosa es diferencia el projecte de Palma és en la seua presentació, en la seua posada en escena; en res més. No és ni més ni menys respectuós amb el medi ambient ni amb el nuclis rurals de la Safor. No considera el greuge que sofriran els veïns per haver prestar uns serveis que amb els anys esdevindran econòmicament insuportables; caldrà més policia, netejar més carrers, reparar més voreres, recollir més fem, atendre més persones; i veurem on comprem les vivendes... Un greuge, a la fi, per haver de renunciar al poble on viuen i inserir-los en un “cotínuum urbanitzat” que no té honors ni esperit de res semblant.Doncs, sí, aquí estem de nou, enfront de vosté, per a dir-li que açò és més del mateix: allò que ens intenten vendre les mateixes urbanitzadores de sempre al llarg de la comarca; sense res de particular ni de singular.