(NOTA DE PREMSA)
El dilluns, dia 16 de maig del 2005, es convoca ple extraordinari a l'Ajuntament de Vilallonga. Incloent en l'ordre del dia, entre altres coses, el concert previ per a definir el futur pla general d'ordenació urbana. És tan desproporcionat, que si es presenta, segurament ho rebutjaran.
Immediatament vindrà la negociació a la baixa i es reduirà al que tenien en un principi: una macrourbanització de més de 5000 habitatges de luxe annexes a dos camps de golf, presentant-lo com una cosa “raonable” i “ecològica”.
Invoca el Sr Alcalde, D. Juan Ros Pavia, a l'escassetat de sòl urbà i les nombroses peticions que hi ha per a construir naus industriales i tallers,entre altres.
Defensa una desclassificació del sòl rural no urbanitzable a nivell de tot el terme municipal, amb l'excepció de la partida de La Llacuna. Aquesta partida, es posposa adduint que hi ha molts habitatges i la “extensió massa gran per a fer-lo urbanitzable mitjançant un pla”. Així que de moment es deixa com està: plena de construccions il·legals (mes de 500) i sense cap xarxa de sanejament.
Presenta un pla del terme municipal amb molts coloraines en el qual es contempla un camp de golf de la grandària de La Llacuna, sense urbanització al voltant de moment. També apareixen tres futures zones sobre les quals hi ha pressió, per part d'algunes urbanitzadores, per a construir: Les Majones (vessant oest al costat del Circ de La Safor), La Cuta (enfront del Circ a l'altre costat del Serpis) i el Racó del Duc. En ser preguntat com està la declaració de protecció del paratge del Racó del Duc (comprès entre els dos anteriors, tots amb enormes valors mediambientals de fauna i flora, com tot el món coneix), respon que li agrada molt la muntanya i el medi ambient, per això, sempre que pot, visita els Pirineus. Resultat; totes tres queden desprotegides i queden de la mà de qui sap, segons l'alcalde, sempre estem a temps de protegir (¡¡??).
Diu pretendre amb aquesta desclassificació donar facilitats a les generacions futures, dins de 10 o 22 anys “als nostres néts”, perquè puguen “créixer sense problemes” i tindre moltes més oportunitats (d'enriquir-se ? qui?), doncs si no es fa ara després tindran més dificultats en desclassificar el sòl i s'aturarà el creixement.
Tot va aclarint-se amb les notícies de dies posteriors:
El disabte dia 17-5-05, en un periódic provincial, apareix la notícia de tres macrourbanitzacions en terreny forestal a més a més, de la ja coneguda urbantizació del golf. Si el ple va acabar a les 23 hores del dia 16, com pot aparèixedr en el periódic del matí del dia següent?
El disabte dia 21-5-05, en un altre diari provincial, s’aclareixen un poc les coses, pareix que el projecte debatut en el ple, no es correspon amb el que reialment s’ha presentat uns dies abans en conselleria. En aquest últim, es ontempla el projecte incial de macrourbanització amb golf i s’introdueix un element nou, la petició de la planta comarcal de transferència de residus sòlids. La notícia, origina una reacció virulenta per part del Sr. Juan Ros. Al tauló d’anuncis de l’Ajuntament, el mateix disabte per la vesprada, declaraque no va a realitzar més declaracions a un determinat mitjà de comunicació, doncs segons ell, transgiversa i manipula, segons ell, “la planta no trata basuras, sólo transfiere residuos sólidos” (basuras urbanas). Aquest mateix comunicat es repartit en els quioscos de venda de periòdics per a que s’acompanye a la prensa diària.
Així doncs, l’alcalde ha introduit un nou element de debat en el poble, originant enfrontaments cada vegada més violents entre els veïns, a veure si es despisten i s’obliden de les macrourbanitzacions projectades que és l’últim fí.
Defensa, com alguns de la seua ideologia arrasadora del territori, el creixement sostenible, mesclant conceptes d'ecologia amb capitalisme, totalment antagónics, fent com si entengués però sense entendre, liant-se ell a soles. Mai és ni serà sostenible el creixement exponencial i continu: guanyar el màxim de diners el més prompte possible sense reparar en mitjans ni conseqüències immediates i molt menys, futures per a la societat. Ja no caben més rajoles, falten recursos hídrics per tots els costats, però insisteixen en crèixèix, com un càncer.
Pot ser sostenible el desenvolupament ben elaborat (ecologisme): satisfer les necessitats sense hipotecar el futur. Açò significa tindre la millor qualitat de vida aprofitant els recursos disponibles transformant-los sense esgotar-los. Quins recursos de futur tindrem si plantes rajoles per a urbanitzacions, arranques tota vegetació deixant només gespa, creant una enorme necessitat de recursos d'aigua i assolant tot el territori?
En una reunió recent, la federació d'empresaris urbanitzadors ja han declarat obertament que el tranvase és necessari per a poder construir més del mateix. Necessiten aigua per al golf! per a urbanitzar! Ja ho han dit clarament. El declararan d'Interès Públic, com van arribar ha fer amb les retransmissions televisades de futbol?.
Els defensors del golf (urbanitzadors diversos i semblants?) trauen a la premsa informes lloant els beneficis que comporta: un informe d'una empresa americana dedicada al negoci del golf, en el diu que es crearien 10.000 llocs de treball (arreplegapilotes, carretaires, segadors de gespa, etc). A ells s'adhereixen entusiasticamente els promotors immobiliaris i altres afins.
Llavors, una vegada arrasada tota l'agricultura, indústria i patrimoni forestal alienats, transformat tot en camps de golf i macrourbanitzacions: ens poden dir aquests salvadors de com fem d'aliè amb els 350.000 ocupacions que genera directa o indirectament l'agricultura, només a la Comunitat Valenciana? Que mostrarem als visitants, formigó? Canviarem una estructura d'economia familiar, de cooperativisme, d'organització territorial, que és l'agricultura, per una estructura amorfa, desordenada, sense estructura social i tradicionalment llunyana? Som un poble llaurador i muntanyer, ens convertiran en un poble urbanitzador- dependent ?
En USA, un president tan poc de sospitós com Ronald Reagan, va paralitzar tot un macroprojecte de “guerra-defensa espacial”(molts milers de milions de dòlars) quan van entrar en situació de fallida els agricultors i ramaders del mig-oest.
Va dir que la primera prioritat d'un país és l'autosuficiència alimentària, i si agricultors i ramaders tancaven el país se n'anava al garete. Va dedicar els recurs necessaris per a salvar la situació.
Ací pretenen, importar, a més del golf, fins als encisams, com s'observa ja en les botigues amb les creïlles, cebes , taronges, carn, llet, joguets, tèxtil...i els nostres productors de riquesa (agricultors, ramaders, empresaris, etc.) aniran al forat, com la pilota de golf.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada