Vivendes de luxe “Clínica Pellícer”

Xavier Ródenas, Jordi Puig, Sònia Fayos i Toni Mascarell.

Fotografia de Saforguia.

L’evolució humana és lenta, lentísima, això queda demostrat diàriament i ens costa barbaritats mirar enrere i aprendre dels errors comesos, fins i tot quan tots som capaços de reconèixer-los. Però és el passat... –amb la càrrega que això suposa-; mentre, al present continuem repetint els mateixos errors.

Fa pocs dies es va enderrocar la Clínica Pellicer, una gran pena s’escampava entre els gandians i gandianes: tots lamentaven aquesta pèrdua; de fet, setmanes abans també lamentaven en veu alta la pèrdua del trinquet el Zurdo, una catedral de la pilota valenciana, comentava tothom. També vam lamentar mesos abans l’enderroc de Casa Ausiàs: mira que tombar una casa tan mítica... Però encara era més la gent que comentava aquesta setmana que res superava la pèrdua, anys abans, de Casa Gorrita, la Pilarica, una vertadera pèrdua, amb el seu magnífic jardí (la casa, les vegades que hem passat pel davant...) i així podríem anar sumant i contant, per no esmentar el patrimoni més xic, el que es perd tots els dies en les ampliacions de la ciutat i amb les noves obres. Això ens ha passat als gandians i saforencs des de sempre, i sempre ens hem lamentat... Les muralles, els palaus, les alqueries, aquells arbres grans, la via del tren...

Per altra banda, demanem qualitat en el turisme, turisme cultural, qualitat de vida, espais d’oci, identitat valenciana, orgull capital..., hipocresia dura i pura, quan el gandià de peu i els seus polítics permeten que cada dia passe el que està passant. No val amollar tota la responsabilitat als polítics, evidentment en tenen la seua part, però els ciutadans, els veïns, tenim veu pròpia. O som tontos? Individualment podem fer molt, posicionar-nos públicament, elegir correctament els nostres representants, possar denúncies, participar en les juntes de districte, en les associacions de veïns, enfrontar-se als vells esquemes en els níxols familiars, alegar, opinar als mitjans, participar de la vida diària de les mil formes que la democràcia ens permet.

Els polítics administren i en aquest cas el govern local no ha sabut fer la seua feina, igual que les anteriors vegades, la de mediar. Diners? Ells saben que no són cap problema, per fortuna en sobren, les obres socials de les caixes no saben on gastar-lo, les administracions no tenen projectes per esgotar els pressupostos...els diners no són problema, és qüestió de mediar, trobar-los i comprar, l’exemple de la Casa de la Marquesa no hauria d’haver sigut un cas aïllat i ara podríem tindre una biblioteca més, una guarderia, un centre social o un telecentre d’estudis i informàtica públic, per exemple. Tots imaginem un altra Casa de la Marquesa a la cantonada del Passeig de les Germanies i el carrer Abat Solà... Tots ho imaginem i ja mai hi serà. I si en tot cas, la mediació no arriba a cap lloc, tenim la llei que són les regles de joc de tots. Aquestes són per aplicar-les no per estudiar-les i els BIC’s és van crear precisament per a evitar aquestes malfetes, amb una bona mediació no caldria utilitzar-les, però quan cal, doncs s’han de gastar, perquè la propietat privada també pot ser un bé públic. Així, gandians i saforencs, com podrem mostrar als nostres visitants el nostre ric patrimoni que ja no hi és? Com els hi explicarem als nostres fills aquelles cases nobles de primers de segles? Si tinguérem muralla com canviaria Gandia... Si tinguérem Pellícer, Gorrita, Ausiàs, Trinquet, com canviaria Gandia.

Això sí, segur que en breu tindrem uns edificis de luxe que es diran “Edifici Antiga Clínica Pellícer” o “Residencial Casa Ausiàs” i segur que a ells no podrem accedir, sempre la mateixa història... Quina serà la pròxima?

Publicat al diari Levante-EMV (edició Safor), el 5-10-2007.