D'eleccions, polítics i circs paral·lels

Xavier Ródenas, Roger Cremades, Christelle Enguix, Jordi Puig, Sònia Fayos... (Plataforma pels pobles de la Safor)

Estem vivint uns dies intensos, hi ha moltes coses que estan passant que es precipiten a una gran velocitat. Evidentment, el revulsiu de tot és un fenomen anomenat eleccions: ara tots volen prendre posicions properes a la defensa del "seu territori pròxim". Alguns ho han defensat des d'un principi i molts dels lemes que inclouen la cura del medi formen part del seu ideari; altres sorprenen llençant propostes que no els encaixen de cap manera. Aquesta setmana tots volen protegir la marjal, per exemple; fins i tot els qui volen construir en ella un camp de golf amb un gran hotel de luxe i que fan por quan expliquen com ho volen fer. Sense cap dubte des de la nostra Plataforma, la dels Pobles de la Safor, ens alegrem que la conservació del territori centre part del debat polític, ja estaria be que sempre fóra així.

Simplement fullejant les hemeroteques dels diaris qualsevol pot fer una lectura clara, neta i senzilla: han passat quatre anys des que es van començar a plantejar nou camps de golf a la Safor i a hores d’ara no se n’ha fet cap. Tot i que cap d'ells havia passat per la consulta de les urnes, les tramitacions han intentat ser accelerades i això ha provocat una reacció popular considerable. Alguns promotors i alcaldes ens han volgut convéncer d'un "altre sistema democràtic": un pel qual no cal elegir cap projecte de futur a les urnes perquè les modificacions més transcendentals per als nostres pobles es decidiran -sense previ avís- en qüestió d'un mes, temps que sol durar un període d'al·legacions a un PAI.

Entre accions de denúncia, correccions, manifestacions, articles d’opinió, assemblees, al·legacions i informes, hem aconseguit que a dia de hui hi haja una opinió majoritària que no existia fa quatre anys: s’està construint massa i d’una forma no sostenible, irracional. L'opinió pública ha arribat a percebre el problema. I, abans i després d'aquest fet, s'han afegit també opcions polítiques que han posat el muscle: però jutgen vostés quines i en quins moments, per a triar el gra de la palla.

Repassant els últims fets trobem que uns plans tenen informes desfavorables entorn a l’aigua, altres no tenen els projectes generals d’ordenació urbana actualitzats; a altres els falta els estudis de sostenibilitat; altres ni tan sols s'hi volien dignar a acceptar al·legacions i ara els falten un munt d’estudis; hi ha qui desafia els òrgans comarcals del seu partit (els seus destins ja no van units); i encara n'hi ha d'altres que han baratat algun serveis com una escoleta infantil per un "PAI ràpid"... Tot un conjunt de diferents escenaris ben divertits, si no foren reals, amb eurodiputats amunt i avall i informes clarificadors, que alguns volen amagar o desprestigiar, que clamen clarament per un altre tipus d’urbanisme. I el pare de tots ells, el Consell, fent victimisme perquè tots venen contra nosaltres, perquè hi ha una confabulació madrileny-catalano-europea que està contra València.

Tot un circ paral·lel, i que no coincideix en res, a allò que havíem pogut somiar fa més de quatre anys, que faria riure si no fóra perquè és real i ens ha tocat a tots viure'l. Penseu-ho bé la propera vegada.