A continuació us reproduïm el poema de Joan Pellicer "Cant Perdut", llegit en veu alta, per M. Àngels Faus (Col·lectiu Vall de Vernissa) i Rebeca Pascual durant l'homenatge del diumenge 11 de febrer de 2007 al Mondúver:
"On són, digueu, digueu, en quina terra
els forçuts canyars del barranc de Sotaia,
els magraners rutilants, el raücs de les grates, el seu fang fecundant;
les bracudes garroferes de la via,
la seua ombra acollidora, els seus jocs i berenars?
Però on són els estius d'abans?
On són, digueu, digueu, en quin cel
les airoses datileres de la carretera d'Alacant,
el seu somrís de benvinguda, aquelles gesmileres i aquells rosers arquejats;
les desafiants araucàries, rivals del campanar
que seyrejaven sobre els nostres terrats i teulats?
Però n són els estius d'abans?
On, digueu, digueu, a quin infern
ha anat a parar, sense culpa ni pecat,
l'olivera de la pujada de la mar,
el seu fullatge de plata, la seua ombra fina com un vel;
les llustroses moreres del camí de la Dula del De l'Est
i aquell om gegant als portals de Rodafam?
Però on són els estius d'abans?
Sí, digueu, digueu, què s'ha fet
de les florides sèquies i els frondosos valls,
els puríssims nenúfars i els borbollejants ullals,
les pletòriques sènies, els samarucs, les anguiles
i els sucoosos parts de la marjal?
Però on són els estius d'abans?
On digueu, per Déu, en quina illa
trobarem el nostre virginal platjar,
aquella arena intacta, aquells edènics dunars i muntanyars;
i la mar tan pura i blava,
certera metgessa dels nostres afanys, ferides i talls?
Però on són els estius d'abans?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada