18 de des. 2006

Manifest PKAT

Des de PKAT volem fer-nos ressò del creixent malestar que es respira en gran part de la societat valenciana envers la seua classe política. Realment és patètic l’espectacle tan lamentable que protagonitzen quasi a diari els nostres polítics. Espectacle que ens converteix en punt de mira, sorpresa i rialles de pràcticament tot Europa. La corrupció i la mentida semblen imperar pertot arreu i els nostres partits pareixen empreses privades creades per a defendre els interessos econòmics de bancs i constructors.

De res serveix que ara s’acusen uns als altres d’acceptar subornaments o delinquir, quan tots sabem massa bé que ací no es salva ningú i tant el partit que ens governa (ells més, per tenir més poder) com els de l’oposició estan involucrats en tota mena d’escàndols i malbarataments de diners públics.Fa l’efecte que es tracta, simplement, d’embutxacar-se el major nombre de diners de l’erari públic abans que no ho facen els dels altres partits.I de tot això, acusem, sobretot al PP, que considerem que és el pitjor que ens ha passat, des que les tropes del general Franco ocuparen la ciutat de València.

Però també al PSOE, així com als altres partits que estan bruts per causa de la mateixa fam de diners i poder. Perquè com ja hem dit, ací no se salva ningú.Així doncs, demanem i exigim, o bé un canvi ètic i legal que impossibilite aquest desgavell de corrupcions i desficacis urbanístics, o bé una major i millor aplicació de la llei vigent per tal que els infractors paguen davant la societat pels seus delictes.Voleu casos concrets? Anem allà:Cullera i el seu Manhattan mediterrani, Tavernes i els seus PAIs tecnològics, Simat amb un alcalde constructor ideant el seu propi golfístic PAI, Porxinos i l’esperpèntica identificació del valencianisme patriòtic futbolístic amb la cultura de la rajola i el formigó, Oriola o Catral i la il·legalitat urbanística com a paradigma de la destrossa paisatgística, Iberdrola i la seua elèctrica xarxa semimafiosa i prepotent, Vilallonga, la Barraca d’Aigües Vives, Alzira, Alboraia...

I no volem seguir amb aquesta llista que podria ser interminable com el nombre d’estels de l’univers, perquè ja haurà quedat clar que a hores d’ara, de la mateixa manera que ací no hi ha poble o llogaret sense campanar i camp de futbol, tampoc hi ha poble valencià sense PAI o burrada urbanística.
Font: PKAT