Havent aparegut el dia 7 de desembre de 2005 la proposta de l’entitat mercantil CAMINSA URBANISMO, S.A. per a executar el Programa de Actuació Integrada per al desenvolupament de la unitat d’execució del sector “La Valldigna Golf” i aprofitant el període d’exposició pública presenta les següents al·legacions.
AL·LEGACIÓ 1.
Que sense haver estat aprovat el Pla General d’Ordenació Urbana del municipi de Simat, aparega a exposició pública l’esmentat projecte macrourbanístic sense haver donat solució a les al·legacions que sobre el PGOU es van realitzar, que consideraren la presentació del PGOU com a preàmbul per a la presentació de projectes macrourbanístics als quals es mostren contraris.
Per tant, es demana la retirada de la proposta d’actuació integrada, fins que s’hagen resolt les al·legacions al PGOU per part dels interessats i s’hagen aplicat les mesures correctores que els al-legants al PGOU demanen incloure en dit pla.
AL·LEGACIÓ 2.
El Monestir de Santa Maria de la Valldigna, declarat Bé d’Interés Cultural, encara no compta amb un Pla Especial de Protecció, que és d’obligada redacció en el cas de bens immobles en el termini d’un any de la seua declaració. El Pla Especial de Protecció haurà de dir quin és el perímetre de protecció del monestir, que segons el text de la Llei de patrimoni Cultural Valencià, haurà d’incloure:
“En los Planes Especiales de protección de los entornos de Monumentos y Jardines Históricos se tendrá en cuenta lo siguiente:
a) Se delimitará con precisión el entorno de protección, que estará constituido por los inmuebles y espacios públicos que formen el ámbito visual y ambiental inmediato y aquellos elementos urbanos o del paisaje sobre los que cualquier intervención pudiera afectar a la percepción del propio bien.
b) Ninguna intervención podrá alterar el carácter arquitectónico y paisajístico de la zona ni perturbar la contemplación del bien.”
La proposta del promotor urbanístic per a la zona d’afecció afectarà en gran mesura l’espai i la conca visual del monestir, per la qual cosa el perímetre de protecció del monestir s’hauria d’ampliar com a mínim en 500 mts de radi.
No pot adjudicar-se cap Pla d’Actuació Integrada, en la zona d’afecció de l’entorn paisatgístic del Monestir de Santa Maria de la Valldigna, monument singular i patrimoni de tots els valencians.
AL·LEGACIÓ 3.
L’article 13 de la Llei 4/2004 de 30 de juny, d’Ordenació del Territori i protecció del Paisatge contempla que “es procurarà un model de ciutat compacta evitant una implantació urbanística dispersa i respectant la morfologia del teixit urbanístic originari”. Per tant, l’edificació en sistema d’ordenació aïllada no facilita el model de ciutat compacta sinó el difús, i més quan es tracta d’una ampliació de la trama urbana existent, amb pretensions què siga l’actual Simat el centre històric de la ciutat final.
Pel que fa a la millora d’entorns urbans, la LOTPP cita en el seu article nº5 referent a millora d’espais urbans que:
“S’entendrà per actuacions per a la millora de l’entorn urbà les que puguen dur a terme els poders públics tendents a la planificació, a l’obtenció honrosa dels corresponents terrenys, a l’execució de les respectives obres o a la realització de qualsevol altra despesa o inversió, vinculades a qualsevol de les següents finalitats:
e) La correcta organització de les activitats urbanístiques de forma que es fomente l’adequada implantació de les activitats en funció de la seua rellevància, fomentant la convivència de distintes funcions sobre un mateix espai urbà que respon al model de ciutat mediterrània”.
Una urbanització d’edificació aïllada no és el que s’entén per edificació i model mediterrani, sinó que correspon a un model diríem anglosaxó, propi de model de ciutat difusa, que presenta uns costos ambientals en energia, aigües, ocupació del sòl i generació de residus en àrees de difícil gestió, a més de provocar descohesió del nucli urbà degut a la no integració del residencial en el casc originari, ser aprofitades les vivendes com a residencials no permanents i no estar demostrat fins a dia de hui, que en elles, s’implante una xarxa activa de serveis que justifiquen la creació d’activitat econòmica.
La memòria justificativa del pla, fa diverses referències a la millora de la qualitat de vida. Aquesta qualitat de vida sempre va referida per a la població vinent, la qual serà equipada amb amplies zones verdes. Mai serà millorada la qualitat de vida dels ciutadans actuals que tindran que correr amb les despeses que la nova població generarà en recollida de residus i dotació de contenidors, manteniment de la planta depuradora de nova construcció i manteniment dels nous col-lectors, tant de sanejament com d’abastiment, a més de veure minvades les seues reserves hídriques per l’arribada massiva de població.
L’estudi d’Impacte Ambiental, xifra com a impactes permanents l’augment de la contaminació atmosfèrica, tant per fonts acústiques com per fonts de pol·lució que provocarà l’augment de trànsit rodant.
AL·LEGACIÓ 4.
La LOTPP, estableix en l’article 9 que “els plans d’acció territorial i els plans generals hauran d’incloure en la memòria justificativa un anàlisi i diagnòstic sobre la situació de la vivenda, tant lliure com de protecció, en el seu àmbit d’ordenació, als efectes d’establir les reserves de sòl o altres mesures urbanístiques necessàries per a donar resposta a les necessitats de dit estudi. Aquest estudi estarà adaptat al grau de complexitat del mercat de la vivenda en l’àmbit objecte del respectiu pla”.
El present Pla de Millora del Sector Valldigna Golf, no presenta dit estudi i per tant fa una planejament desaforat en quant al número de vivendes.
AL·LEGACIÓ 5.
El projecte plantejat pel promotor, no assegura un ús sostenible de l’aigua que garantitze l’estalvi i el suministre suficient i en bon estat a la població, sinó que s’assenta sobre un nivell límit pel que fa al ratio demanda estimada-disponibilitat de recurs.
El punt 2 de l’article 19 de la nova LOTPP estableix que “la implantació d’usos residencials, industrials, terciaris, agrícoles o altres usos que impliquen un increment en el consum d’aigua, requeriran la prèvia obtenció d’un informe favorable de l’organisme de conca competent, o entitat de col·laboradora autoritzada per al subministrament, sobre la seua disponibilitat i compatibilitat de dit increment amb les previsions dels plans hidrològics, a més de la no afectació o perjudici a altres existents legalment implantats”. El projecte, no compta amb cap informe de l’organisme de conca amb dades actuals, reals y predictives de la compatibilitat del projecte amb la disponibilitat actual d’aigua.
Per altra banda, la zona en la que s’ubicarà el camp de golf presenta una vulnerabilitat a la contaminació de les aigües subterrànies alta. El manteniment d’un camp de golf requereix de l’ús de plaguicides i fitosanitaris que per filtració aniran a parar a les aigües subterrànies, ja que no són considerades pel pla com a aigües residuals.
Per altra banda, no es valoren les diferències de retorn de l’aigua de reg a l’aqüífer entre la zona agrícola actual i la de regadiu del camp de golf que la substitueix.
No es valora en cap lloc la pèrdua d’aigua que suposa la impermeabilització del sòl amb les actuacions urbanístiques que es proposen. Aquesta impermeabilització afecta a mes de 600.000 m2. Aquesta superfície impermeabilitzada impedeix la filtració de l’aigua de pluja cap a l’aqüífer, disminuint la capacitat de càrrega d’aquest i augmentant l’escorrentia. Com que a més a més, gran part de petits barrancs seran tapats sense autorització de la Confederació Hidrogràfica del Xuquer perquè no es mostra cap autorització per part de l’entitat promotora, les aigües de escorrentia no podran canalitzar-se (Perquè la memòria justificativa no ofereix cap alternativa) i per tant, augmentarà el ris d’inundacions en la zona.
AL·LEGACIÓ 6.
El Pla Parcial d’Actuació Integrada “Sector Valldigna Golf”, es troba situat en una zona amb una capacitat d’absorció del pla urbanístic presentat molt fràgil, tenint en compte que s’ubica en una conca rural molt extensa amb un monument declarat Bé d’Interés Cultural per la Llei 4/98 del 11 de Juny de Patrimoni Cultural Valencià i patrimoni de la UNESCO per tant, aquesta unitat paisatgística totalment oberta, té una qualitat del 80% i una fragilitat alta on es crea una conca visual d’extremat valor.
La transformació d’una important conca visual d’entorn rural i amb monuments arquitectònics d’especial protecció tindrà un impacte ambiental sever i irreversible. El pla d’actuació integrada no contempla un estudi complet del paisatge on es pretén enclavar segons la LOTPP (Art.11 apartats 1 i 3) i per tant, no dona la correcta informació.
A l’article 23 sobre implantació d’infraestructures s’afirma que, “el traçat i disseny de les noves infraestructures caldrà que s’hi realitze en consideració amb les característiques del territori en el que s’implanten. La integració paisatgística de les infraestructures, el respecte al medi natural i cultural i la prevenció de riscos naturals deuen ser criteris d’elecció de dit traçat i disseny”.
AL·LEGACIÓ 7.
El promotor fa una estimació a la baixa del número d’habitants que ocuparan les vivendes, fent així una estimació de 2,5 habitants per vivenda ja que tenen la tipologia de residencial unifamiliar. Caldria fer les estimacions oportunes per a un número mínim de 3 habitants per vivenda. D’eixa manera és veu més que duplicada la població actual de Simat de la Valldigna amb els costos que comportarà. Aquest PAI no ajuda al disseny d’un sistema econòmic tancat i autogestionable, ja que s’esdevé com una maquinaria de creació de necessitats, en infraestructures, neteja de vials i recollida de residus, manteniment de jardins, sistemes d’enllumenament, d’abastiment i de sanejament d’aigua per a una població majoritàriament enstacional, quan en Simat existeix actualment un 80% de demanda en primera residència.
AL·LEGACIÓ 8.
En la memòria justificativa del Pla d’Actuació Integrada, el promotor no contempla el consum d’aigua que generarà el reg de jardins i del camp de golf, contemplant solament el que fa referència a la zona residencial. A més, tan sols contempla un consum de 250 l/Hab dia, quan en una zona residencial de baixa densitat amb habitatges aïllats, zones enjardinades i piscines, el consum d’aigua és molt major, superior als 350 l/Hab dia. Aquest consum d’aigua, sumat a l’actual de la població de Simat, és un consum excessiu, superior al que actualment hi ha. A més, amb la diferència d’us, perquè passem d’un ús majoritàriament agrícola, prescindible en èpoques de sequera, a un ús majoritàriament urbà i imprescindible la seua garantia.
També fa un càlcul incorrecte per al reg de cítrics, perquè considera que aquests consumeixen 8000 m3/ha any, quan en realitat, amb reg localitzat les necessitats dels cítrics s’estableixen en 5670 m3/ha any segons dades utilitzades pel Ministeri de Medi Ambient, el que suposa un 30% menys de l’aigua que calcula.. Aquests càlculs intenten justificar una mes que dubtosa sostenibilitat hídrica.
Per altra banda la memòria justificativa fa referència a hotel, casa club i altres instal·lacions vinculades al golf, i no detalla el consum hídric que aquestes instal·lacions poden generar, sinó que atribueix al conjunt de les instal·lacions terciàries un consum de 384m3 diaris,, un consum quatre vegades inferior al residencial.
Si estimem en 3 l/m2 i dia la zona regable del camp de golf, obtindrem un consum a afegir de:
673.469 m2 x 3 = 2.020.407 m3 diaris.
Aquesta quantitat és infinitament superior a l’estimada per l’entitat promotora en l’actual ús, i demostra la insostenibilitat hídrica de l’actuació.
AL·LEGACIÓ 9.
Un projecte d’ampliació que suposa un creixement urbanístic de 2.000 vivendes estimant que seran habitades amb una mitjana de 2.5 hab/vivenda amb xifres a la baixa, no te cap justificació política, legal, turística o urbanística quan suposa duplicar la població actual de Simat, quan no té les esmentades necessitats de vivenda.
No es troba justificada tal demanda de població, ni la demanda de tantes vivendes, no es contemplen estudis que facen possible tal demanda de vivendes. A més, una zona residencial de vivendes unifamiliars de tals dimensions contempla uns augments en el volum de residus que el pla no té en compte, a l’igual que tampoc té en compte un estudi de la viabilitat que tindrà aquest creixement urbanístic amb les infraestructures de serveis de les que disposa hui en dia Simat. Com que tal demanda en la vivenda no esta justificada, i el pla tampoc contempla mecanismes de desenvolupament eficients amb els recursos naturals com són les energies renovables, el projecte s’esdevé com un interés particular d’urbanització que només respon als interessos econòmics del promotor, ja que no aporta els mecanismes racionals i eficients que permeten ajudar a un poble a créixer econòmicament i de forma compatible, eficient i potenciadora dels recursos propis del municipi.
Aquest residencial, comportarà l’aparició de vivendes de segona residència que no contribuiran al desenvolupament del municipi donat que els seus habitants no s’hi trobaran empadronats, a més gran part de les vivendes restaran buides gran part de l’any o durant tot l’any i per tant, no justificaran la seua ocupació del sòl, ni tampoc l’incalculable increment del preu del sòl que s’hi produirà, impedint que el sector poblacional més jove puga adquirir terrenys en el poble per a continuar la seua vida en aquest.
Per aquestes raons el projecte és insostenible i no pot assegurar una millor qualitat de vida de la majoria d’habitants de Simat, ja que el pla ofereix unes infraestructures que el poble no demanda.
El pla no pot garantir que l’impacte d’aquest sobre l’entorn socioeconòmic serà positiu, perquè no ofereix garanties de viabilitat ni competitivitat, a l’igual que una vegada les infraestructures siguen creades, seran cedides a altres particulars i no es pot mesurar si la població de Simat n’eixirà beneficiada. Com que no s’ha tingut en compte a la població de Simat, mitjançant mecanismes de participació ciutadana alhora d’elaborar el pla, aquest projecte, presenta incompatibilitats amb les demandes reals dels habitants de Simat i no pot ser tingut en compte coma a potenciador i dinamitzador e la societat de Simat, és més, fins i tot alguns propietaris n’eixiran perjudicats.
AL·LEGACIÓ 10
Pel que fa a la identificació d’impactes i mesures correctores de l’estudi d’impacte ambiental, el pla fa una vaga exposició en el que deu ser la part més important d’aquests estudis. En la identificació d’impactes ambientals, no distingeix els que es produiran en fase d’execució i en fase de funcionament i evita parlar d’aquells que tenen una major incidència sobre el medi natural i social de Simat, restant importància a aquells que seran més determinants en el futur de la zona i per als quals la urbanització pot tindre efectes irreversibles (imatge adquirida per Simat després de la urbanització, disponibilitat d’aigua, manteniment de les infraestructures, pèrdua de sòl, etc...).
“Ben desafortunat i contrari a l’esperit de la llei d’Avaluació d’Impacte Ambiental és el fet d’elaborar un estudi amb l’única finalitat i objectiu de vendre l’actuació proposada, desvinculada d’altres alternatives possibles i fabricant un estudi que s’adapta com un guant a la solució ja dissenyada d’avantmà, mitjançant valoracions amanyades que potencien allò bo i positiu de l’actuació incloent aspectes totalment allunyats dels purament ambientals, com són la creació d’empleo, productivitat, etc., i minimitzant quan no obviant els aspectes més desfavorables o negatius de la mateixa”. (MARTINEZ DE LA VALLINA, J.J. Guía bàsica para la elaboración de estudios de impacto ambiental de los instrumentos de ordenación territorial. Colegio territorial de arquitectos de valencia. Pàg 46.)
Tant la memòria justificativa del projecte com l’Estudi d’Impacte Ambiental elaborat per el promotor, tenen defectes greus tant de forma com de contingut i no poden ser tinguts en compte.
DEMANA:
La desestimació i la no aprovació del present PLA D’ACTUACIÓ INTEGRADA “SECTOR VALLDIGNA GOLF” per ser clarament insostenible, per no contemplar mesures per a la minimització i estalvi del consum de recursos naturals i estratègies per a la mobilitat (modernitat urbanística), per no aportar els suficients projectes de totes les infraestructures previstes per al pla, per no contemplar la viabilitat, compatibilitat de les actuacions, competitivitat i eficiència de les infraestructures i per no ajustar-se a la legislació vigent.
Que l’Ajuntament de Simat de la Valldigna tracte de proporcionar un desenvolupament més sostenible, amb l’ajuda de bons mecanismes de participació ciutadana i ben integrat en la realitat actual i ambiental del municipi de Simat i del Monestir de Santa maria de la Valldigna.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada