La marjal de Xeresa i la platja de l'Auir (Ahuir en castellà) formem un paratge natural únic dominat pel senill i el borró, una de les zones humides més importants de la Península que malauradament l'home ha anat soterrant durant dècades. Malgrat la forta recessió dels terrenys i la gran degradació a que es veu sotmesa, la marjal de Xeresa és un espai amb un important valor ecològic i botànic, declarat al mateix temps reserva de fauna i microrreserva de flora, a l'interior de la qual es desenvolupen plantes endèmiques, espècies aquàtiques úniques i llocs de reproducció i cria tant d'aus migratòries com de nidificants
La ruta, d'uns 10 quilòmetres entre l'anada i la tornada, ens permet fer-nos una idea de les 437 hectàrees de la marjal de Xeresa, part de la Marjal de la Safor que, amb una extensió total de 1.225 hectàrees, engloba els termes municipals de Tavernes de la Valldigna, Xeraco, Xeresa i Gandia. Es tracta d'un aiguamoll d'un gran valor mediambiental per albergar nombroses espècies endèmiques del País Valencià, tant de flora com de fauna, protegit pel LIC Marjal de La Safor. Amb parades a la muntanyeta de la Creueta, la reserva del Samaruc i a la sèquia i platja de l'Auir, discorre completament per caminals o carretera, a excepció d'un menut tram opcional per senda de muntanya, pel que la dificultat és pràcticament nul·la i apta per a qualsevol perfil de caminants. La primavera és l’època ideal per a visitar la marjal, encara que en qualsevol època de l'any podrem gaudir d’una bona representació de la seua flora i fauna. Planifiqueu un mínim d’un parell d'hores sense contar cap parada, i si no disposeu de temps, la visita a l'Auir la podreu realitzar en vehicles, estalviant-vos uns 3 quilòmetres.
La Marjal de Xeresa
La marjal de Xeresa, un terreny humit i pantanós, fa entre 5.000 i 10.000 anys era una albufera, com la de València, que pel procés de formació d'una barrera dunar a la costa durant segles, donat que les ones i corrents al golf de València van de nord a sud, es va quedar aïllada. Amb el temps, l'aigua de la mar es va anar filtrant a la terra, perdent la salinitat, i rebent l'aportació d'aigua dolça de la pluja, dels barrancs que provenen del Mondúver o del riu Vaca i dels ullals o brolladors. Donat l'alt nivell freàtic de l'aigua subterrània (pràcticament a nivell de la mar), l'àrea sol trobar-se inundada, sobre tot a la tardor i a la primavera, drenant-se l'excés a la mar tant per les aigües subterrànies com a través de les sèquies.
Dins de la marjal de Xeresa es troba la marjal de Borrons, un espai amb un important valor ecològic i botànic declarada al mateix temps reserva de fauna i microrreserva de flora degut al seu elevat valor mediambiental per albergar importants comunitats biològiques estables d'alta biodiversitat. Es desenvolupen espècies animals endèmiques, espècies aquàtiques úniques i llocs de reproducció i cria, tant d'aus migratòries com de nidificants. Entre els peixos destaca el llopet comú (Cobitis maroccana), l'anguila (Anguilla anguila) o el peix agulla (Syngnathus abaster). Entre els amfibis destaca el renoc comú (Buf buf), el renoc corredor (Buf caramida) o la granota (Granota perezi). També destaca la presència de rèptils com la tortuga d'estany (Emys orbicularis), en regressió davant la competència de la tortuga americana, el dragó comú (Tarentola mauritanica), la sargantana comuna (Podarcis hispànica), o l'escurçó d'aigua (Natrix Maura). Però on deuria destacar la marjal és per ser hàbitat del samaruc (Valencia hispanica), una espècie endèmica del País Valencià, encara que la realitat és molt diferent com més endavant veurem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada