* Article d'opinió de Sico Fons (Tavernes de la Valldgina)
Aquests dies hem pogut llegir a la premsa –no direm consternats, que ja ens coneixem, però si una mica al·lucinats– que una de les primeres coses que ha fet el nou govern municipal del PP de Gandia ha sigut organitzar una correguda de bous.. Feia 25 anys que no se’n celebrava cap en aquesta població.
Males ganes tenien! Els han faltat mans als polítics conservadors per afanyar-se a què Gandia recupere la “normalitat” hispànica amb aquest bàrbar costum que, des del meu punt de vista, ens emparenta directament amb els homes de les cavernes. Però potser exagere i sóc injust; al capdavall, els nostres avantpassats del Neolític i el Paleolític, només solien matar animals per alimentar-se, i no, per a divertir-se.
Matar bous per a fomentar el turisme? Això té sentit en ple segle XXI? Que potser els nostres polítics no han sentit parlar mai de l’ètica i la moral? O de l’aspiració de la nostra societat al progrés i a intentar millorar la humanitat? I no sols econòmicament, compte!
També hem pogut llegir amanifestació per tal de protestar davant de la plaça del Grau aquella nit. La resposta de la policia, com calia esperar, va ser contundent i brutal; tot i que, paradoxalment, va ser d’això, precisament, del que van acusar després als antitaurins. Fantàstic! La vida, ja ho sabem massa bé, és plena de sorpreses, cinisme i hipocresies… i també, és clar, d’interessos econòmics i polítics.
Tot parlant d’açò, he sentit comentar persones que deien que ad elles no és que els agraden els bous, però que cadascú faça el que vulga i que no obligue ningú a fer res que no desitge. És a dir, si no t’agraden els bous, no hi vages. Davant de la qual cosa jo sempre he contestat que aquest relativisme moral no és bo ni aplicable a casos com l’esmentat. Que no han sentit parlar mai del dret dels animals? O que és injust fer-los patir innecessàriament? Això és un art?
I una guitza! Això és torturar i assassinar. Ningú no té dret a divertir-se fent mal. Això és una salvatjada de la mateixa manera que també ho és apallissar captaires sense sostre, prostitutes o emigrants per tal de combatre el tedi d’una nit de dissabte avorrida. Exagere? Tal volta. Però de tota manera, com que nosaltres som ni captaires sense sostre, ni prostitutes, ni emigrants, i ni bous, ningú no es divertirà fent de la nostra mort un espectacle lamentable. Que bé! Com diuen al meu poble: mentre no em toquen a mi la pell, tira avant, germà. Ja s’apanyaran!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada