Pau Alabajos
Iberdrola ataca de nou. L’empresa de subministrament elèctric ha presentat recentment el projecte d’execució d’un nou traçat que connectarà les poblacions de Gandia i El Verger, travessant els termes municipals de Daimús, Bellreguard, Palmera, Piles i Oliva. Aquesta nova línia tindrà 27 quilòmetres de llargària, 21 dels quals no estaran soterrats. Estem parlant d’una nova xarxa de torres d’alta tensió de 50 metres d’altura que es construiran a les comarques de la Safor i la Marina. La Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge encara està sospesant la iniciativa, a l’espera de l’informe favorable sobre el estudis d’impacte ambiental d’aquest projecte. La justificació d’aquesta nova línia es basa, segons l’empresa, en la “creixent demanda d’energia elèctrica en la costa del sud de València i nord d’Alacant (sic), com a conseqüència del desenvolupament urbanístic i industrial d’aquesta zona eminentment turística”.
Em fa l’efecte que als despatxos d’Iberdrola encara no deu haver arribat la crisi o tal volta deu ser que no lligen la premsa ni veuen la televisió. Si és veritat que el panorama econòmic global ha d’empitjorar sensiblement els pròxims mesos i que els mercats internacionals no recobraran la confiança fins a d’ací un parell d’anys, serà millor que els valencians ens lliguem els matxos, perquè les polítiques econòmiques de la Generalitat han anat encaminades preferentment a fomentar els sectors del turisme i la construcció, quasi abandonant a la seua sort el sector primari: l’agricultura, per exemple, ja suposa menys d’un 4% del producte interior brut del País Valencià i podríem dir que les condicions especulatives que imposen els intermediaris han acabat amb la rendibilitat dels conreus mitjans: sembla com si els llauradors, minifundistes a la força, treballaren els seus camps per amor a l’art, tenint en compte que resulta més car contractar els temporers per a la recollida de la fruita que el benefici posterior que es podrà traure de la mercaderia. Sense dubte, el sectors del turisme i de la construcció són d’allò més vulnerables en temps de crisi, en tant que els consumidors, a l’hora de reduir despeses, sempre miren de retallar de luxes i capricis, de l’oci i de l’esbarjo. Què farem quan els turistes europeus opten per quedar-se a casa o decidisquen viatjar a altres destinacions més barates, exòtiques i verges, com ara Turquia o la costa Balcànica, dues economies en vies de desenvolupament? Què farem quan es produïsca la desacceleració imminent pel que respecta a l’adquisició de segones residències?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada