José Miguel Iribas versus l'urbanisme estacionari

Roger Cremades Rodeja i Xavier Ródenas Mayor

L'amor al ciment en aquests temps de crisi pot ser considerat un delicte moral? Vivim en un context on s'ha generalitzat l'urbanisme per enriquir algunes butxaques en comptes de fer servei a la ciutadania. L’hiperproducció immobiliària ha acabat en una dependència econòmica del sector constructiu que ens ha dut a una crisi. La cosa va començar fent més cases de les que calien per a les persones, i ha acabat fent-se més cases de les que calien per a especular, quins extrems. Hem practicat un urbanisme radical sense previsió de serveis educatius o sanitaris. Així mateix hem destruït actius importants per al nostre futur -turístic, mediambiental, agrícola o humà-. Tot i això, encara queda algú que creu que el creixement permanent és possible. José Miguel Iribas i Fernando Mut ens demanen que continuem creixent, que soterrem l’horta que hi ha damunt la marjal que vam soterrar fa 20 anys, al voltant del “Don Ximo”. Si algú ho fa delinquirà en alterar hàbitats protegits i modificar assagadors, entre altres. Des del nostre punt de vista, així s’eliminaran els arguments turístics del futur, l’horta, la marjal, la qualitat ambiental. Un brusc adéu per als elements simbòlics del nostre territori. Des del punt de vista del Sr. Iribas, s’acabarà l’estacionalitat del turisme a Gandia. Urbanitzant i fent hotels faran que faça bon temps a l’hivern? Vindran els turistes de cap de setmana en febrer a patir fred i humitat a la platja? Ens sembla inaudit que algú ens vullga fer creure açò. El que sí que aconseguiran probablement és tancar una porta més a la qualitat del servei turístic. Hotelers, comerciants i llogaters podrien oferir un gran espai verd de tranquil·litat, amb equipaments per a passejar, aprendre i descansar. Ara, a més de la platja, poca cosa més podran oferir.  Per si algú no sap qui és el Sr. Iribas i a què trauen cap algunes de les seues afirmacions plasmades als mitjans locals, aquest senyor va presidir el Consell Consultiu de Benidorm fins a 1990 i va treballar en la planificació d’aquella ciutat -sic-. Voldríem saber així si es considera responsable de què els principals tour operadors turístics alemanys decidiren deixar de treballar a Benidorm, donada la manca d’atractiu que tenia tant de ciment per als turistes. No se’ns escapa que Benidorm ha acabat sent un pol d’atracció urbanística que ha rodejat de macrourbanitzacions els pobles veïns, com la Nucia o Sella i que té sobrat reconeixement de model caòtic, impersonal i gens respectuós amb el territori entre reconeguts urbanistes i arquitectes. Evidentment, el turisme d’hivern no podrà ser mai com el d’estiu, per moltes raons, però sí que és possible que el turisme d’hivern puga centrar més l’atenció sobre una marjal recuperada, gran, preparada pel visitant. Tan sols cal oferir una horta amb itineraris per a tothom, escolars, discapacitats, famílies, excursionistes... Una marjal viva, amb fauna de tot tipus, amb espais d’ensomni, que de segur serà un magnífic complement per als visitants d’estiu cada vegada més ansiosos per conéixer l’entorn i aprendre coses noves. El present ha de mirar amb responsabilitat el futur i això només vol dir un urbanisme estacionari, sense creixement. Basat en revaloritzar i regenerar els espais que ja existeixen. Una manera de recuperar el paisatge i gestionar els assumptes urbans basant-se en la participació social. Una participació basada en la codecisió, no sols en la informació del que es va a fer. Un urbanisme semblant al que es fa a les cases de Porta i al que s’ha fet a la marjal de l’Alqueria del Duc. L’urbanisme que fan ara als Estats Units, cansats d’urbanitzacions i de dependre dels cotxes.