Flora de l'Ahuir [Grup Botànic Nerium] #SalvemL'Auir

http://salvemauirflora.blogspot.com

La platja de l’Ahuir en perill [PAU ALABAJOS]

Després d’anys i panys jugant-nos el paisatge i el territori a la ruleta russa del model especulatiu i devastador de la construcció. Després de l’esclafit de la bombolla immobiliària i amb una enorme quantitat d’habitatges buits que no es poden vendre i d’edificis a mig acabar perquè els proveidors o els constructors van haver de fer suspensió de pagaments o declarar-se en fallida tècnica. Després dels fracassos flagrants de projectes urbanístics megalòmans que pretenien ser iniciatives abanderades de la capdavantera economia valenciana. Després de tots aquestos indicadors catastròfics, Arturo Torró ha decidit fer un concurs públic per a urbanitzar la platja de l’Ahuir. Es veu que no n’hi havia suficient ciment en Gandia i el PP de la capital de La Safor ha obert un certamen d’idees a nivell estatal per veure de quina manera acaben definitivament amb una de les platges verges més extenses del nostre litoral. O no han aprés la lliçó o sí que han aprés la lliçó, però repartir digitalment (a dit) els sucosos contractes a constructors i proveidors amics resulta extremadament lucratiu i electoralment pertinent, i aleshores els dóna igual si la destrucció de la marjal és un dany col·lateral derivat dels seus negocis tèrbols, ells tiren avant i qui vinga darrere, ja s’apanyarà!

Aquest és el model estratègic que PP i PSOE van posar en pràctica durant l’època daurada, quan es lligaven gossos amb llonganisses. Des de l’aprovació de la LRAU pel govern de Lerma fins a la bancarrota de Llanera, el territori i el paisatge només tenien un valor estrictament material. Quants metres quadrats pot requalificar l’Ajuntament X o Z per a la construcció d’urbanitzacions o camps de golf? Quants diners entraran a les arques muncipals gràcies a la venda de sòl urbanitzable? (I això de sòl urbanitzable era pràcticament un pleonasme: recordeu que fins i tot es va arribar a plantejar la construcció d’una urbanització en l’Albufera, en un parc natural protegit!). Els ajuntaments del bipartidisme monocrom eren curts de vista, només pensaven a curt termini: valoraven només els diners que els reportava la venda, els sobres i els maletins que circulaven pels despatxos. En aquella època els polítics ambiciosos no volien ser alcaldes, volien ser regidors d’Urbanisme! No tenien en compte que els serveis (recollida de fem, enllumenat, etc) s’haurien de garantir amb inversions municipals per a sempre, estigueren o no estigueren venuts els pisos o les unifamiliars. Hi haguera o no ciutadans per pagar la contribució. Pa per a avui i fam per a demà.

Un dels casos més paradigmàtics d’aquesta insidiosa febre del ciment és l’anomenat Parc Central de Torrent (projectat pel PSOE i administrat posteriorment pel PP, després de guanyar les eleccions de 2007), que amb una ocupació de menys del 50% dels habitatges i amb diversos edificis paralitzats, a mig construir, i alguns altres que s’han quedat només en l’estadi de maqueta, lluint esplendoroses en els barracons prefabricats dels promotors immobiliaris que venen HPO sense concurs públic (qui pot pagar un pis de protecció oficial en aquestos moments? O millor dit, quin banc o caixa d’estalvis rescatats amb 40.000 milions dels impostos dels ciutadans espanyols (Gràcies Zapatero, gràcies PSOE) estarien disposats a atorgar un crèdit a una família torrentina o disposada a viure a Torrent per poder pagar una de les hipoteques del Parc Central?). Més de nou-mil cases buides. Però el PP i PSOE de Torrent encara no han canviat el xip i l’única manera que se’ls acudeix de contribuir amb el progrés de la nostra ciutat és votar a favor de construir un altre centre comercial, prop de la séquia de Picanya. El problema dels partits obsolets és que estan esperant que remunte la crisi per tornar a apostar els diners dels contribuents al cavall perdedor de la rajola. Estan esperant que es recupere l’economia valenciana per tornar a entropessar amb la mateixa pedra.

Braços lliures i boques i mans

Cançons d'amor i de lluita PAU ALBAJOS 

Fotografia: ”l’Ahuir … futur incert” exposició d’Alba Escrivà i Cucarella (Simat de la Valldigna)

Hem dit i direm #estimelAhuir [Jordi Puig]

Ja ho havia deixat caure Torró, que l’Ahuir seria per al millor postor, després, això sí, d’una campanya electoral en què tots els partits polítics es van comprometre a respectar-la. Després va arribar el disseny del xiringuito de 1.000 metres, el ‘concurso nacional de ideas‘ i, ara, la platja habilitada per a gossos. Entre ocurrències, cortines de fum, desitjos i intencions d’urbanització ha anat movent-se el govern de la ciutat de Gandia. No cal dir que allò del ‘concurs d’idees’ i del suposat referèndum anaven destinats per a “la franja urbanizable más importante del litoral español” -la presentació mateixa ja el destapa-, i es va presentar escenificada com a resposta a una proposta de la Federación de Asociaciones de Empresarios de la Safor (FAES), feta mitja hora abans.

La Fira de Gandia Autogestionada va engegar immediatament una causa al portal change.org, amb la petició “Per la declaració de la platja de l’Ahuir Espai Natural Protegit No Urbanitzable”, dirigida a l’Ajuntament de Gandia. Ara mateix supera les 5.000 adhesions i encara us hi podeu afegir. Per respondre a este circ que ha muntat el govern gandià per a urbanitzar l’Ahuir, la Plataforma pels pobles de la Safor va voler donar forma a la impressió que li transmetia la gent al carrer: que, més enllà de la ideologia, del partit o de la situació de cadascú, hi havia una certa unanimitat i estima per conservar l’últim tram verge del litoral gandià. I, amb eixe objectiu, es va llançar la campanya #estimelAhuir, materialitzada i produïda pels incombustibles Melderomer. La campanya és, si fa no fa, una continuació d’aquella que deia ‘enamorats de l’Ahuir’, de la mateixa Plataforma i el Consell dels Joves de Gandia, ara fa uns anys.

Una cita, diumenge de matí; un matí de gravació; moltes hores de treball; un vídeo de llançament; i un futur muntatge audiovisual, amb tota la gent que hi va participar ... Quan Melderomer publicà el vídeo, va superar en 24 hores les 1.000 visites; i actualment s’apropa a les 3.000. I l’etiqueta #estimelAhuir va ser Trending Topic durant gairebé nou hores, el mateix 22 d’abril, a Twitter. A Simat, ara mateix, podeu visitar l’exposició fotogràfica ‘Ahuir, futur incert’, d’Alba Escrivà, que també es va exposar a la sala de la Muralla de Gandia. Una vegada més, la ciutadania ha sabut respondre, de manera unida, consensuada, amb un missatge en positiu i clar: estimem l’Ahuir i volem conservar-la. Una cosa tan senzilla, i que sovint es fa tan complicada, s’ha donat i, per això, també n’hem d’estar contents i contentes. Vigilants, per suposat. Però en positiu i amb contundència.

Una paret més [Jordi Puig]

“l’Ahuir futur incert” fotografies d’Alba Escrivà … contextualització des de la Valldigna

Com que finalment no podré assistir a la inauguració de l’exposició d’Alby Menta al nostre poble, Simat de la Valldigna, degut a un compromís amb els companys de l’ACP “Ara Mateix” de Gramenet del Besós del que no puc fugir [27abrilGramenet: @PauAlabajos @ceskfreixas @AndreuValor], us deixe el que us pensava comentar personalment aprofitant l’esdeveniment i que he publicat també al meu bloc personal en el diari digital LA VEU del PAÍS VALENCIÀ, agraint de bestreta, la lectura que qualsevol de vosaltres podeu fer aquest capvespre a Simat:

La mostra fotogràfica sota el títol “L’Ahuir, futur incert” d’Alba Escrivà i Cucarella és una exposició de fotografies que fa un recorregut pel paratge de la platja saforenca de l’Ahuir i que ja ha estat exposada a València i Gandia. Amb una selecció de fotografies realitzades durant una posta de sol a l’estiu, l’exposició mostra la bellesa d’este paratge natural que queda al costat de les massificades platges de Gandia i Xeraco. Un lloc on les dunes i les plantes autòctones encara sobreviuen a la vora de la mar i sota l’atenta mirada del Montdúver.  Els simaters, i per extensió els valldignencs, hem estat capdavanters en la lluita contra la MOLT ALTA TENSIÓ (MAT) al seu pas pels nostres termes. Ara, però, el focus del desficaci i despropòsit ecològic es trasllada a la nostra costa, amenaçada novament pel model de rajola especulativa, no exempta dels esguits de la corrupció i pròpia de les polítiques neoliberals i d’esclavatge capitalista impulsades des de la dreta (PP) i la social democràcia (PSOE). Un model que ens ha dut a una autèntica ruïna econòmica.

A hores d’ara tres projectes amenacen el paisatge i ecosistema de la nostra costa:

1.- L’aprovació de PAI’s que requalifiquen terrenys costaners, fins ara verges i protegits, als termes de Cullera, Tavernes, Xeraco i Gandia.

2.- L’autorització per part de l’Estat espanyol i de la Generalitat Valenciana d’extraccions petrolíferes, mitjançant la tècnica del “franking”

3.- La construcció d’una misteriosa i estranya passarel·la urbana, sobre la marjal saforenca, espai natural protegit per la mateixa Generalitat.

Tres projectes devastadors, que modificaran per sempre, i de forma irreversible, la nostra terra i el nostre paisatge; mentre l’opinió del poble és obviada, silenciada i, fins i tot, perseguida. A més a més, els nostres termes, ja han estat violats i penetrats doblement per la MAT i el transvasament Xúquer-Vinalopó … i per acabar-ho d’adobar: el projecte d’autovia transversal que permetrà unir l’Autopista A7 amb l’Autovia Alcoi-València. L’Ahuir ha esdevingut una icona de resistència davant les agressions a les nostres costes, que hui es proposen a Gandia i demà es proposaran a Xeraco, Tavernes i/o Cullera. És per això que, des de la Plataforma Pels Pobles de la Safor, s’han presentat més de 5000 al·legacions a la proposta del consistori gandià de tirar endavant una modificació del Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) de la ciutat per reclassificar els terrenys, actualment protegits, de la marjal saforenca. També, des de la Fira Autogestionada de Gandia (FiGa), s’ha engegat una campanya de signatures, a través de la plataforma mediàtica CHANGE.ORG. aprofite l’ocasió per demanar-vos que recolzeu la iniciativa amb la vostra signatura. Finalment permeteu-me agrair de tot cor (en nom propi i de la Plataforma Pels Pobles de la Safor) la tasca d’Alba Escriva, que ha posat el seu ull fotogràfic en el paratge i ha cedit de forma solidaria la seua obra a la campanya, així com l’aportació exquisida i acurada del Col·lectiu MEL de ROMER pels audiovisuals que acompanyen mediàticament la campanya #estimelAhuir (hui podreu visualitzar l’ “spot” promocional). Deixeu-me, però, que acabe amb un fort VISCA LA TERRA!!!! Lliure d’especuladors!, lliure de corrupteles!, lliure de terrorisme cultural!, lliure de despropòsits! LLIURE i SOBIRANA!!!! i recordar-vos el que totes i tots ja sabem… que, malgrat tot, SOM I SEREM!!!!

Vicent Company i Sancho