Un fleix, a Joan Pellicer...

Des de la Plataforma pels Pobles de la Safor, volem expressar la nostra tristesa per la marxa del mestre i company Joan Pellicer, el gran muntanyenc, botànic i coneixedor de Diània. Després d’aquests dies carregats de sentiments i emocions per aquest fet, volem acomiadar-nos d’ell en l’entorn on el vam conèixer i on vam gaudir més les seues paraules, per tal motiu, la nostra Plataforma, convoca a totes les associacions, col·lectius i veïns de la Safor a participar de la plantació que farem el proper diumenge dia 11 de febrer a l’ombria del Massís del Mondúver. En l’acte plantarem uns fleixos en record de Joan i llegirem algunes de les seues paraules harmonioses.

La cita serà a la Passarel·la sobre el riu Serpís del Passeig de les Germanies de Gandia a les 11,00 hores del diumenge 11 de febrer, des d’on ens traslladarem en cotxes particulars a la Font Nova de les Foies. També es podrà acudir directament a les 11,30 hores a la Font Nova de les Foies. Des d’allí passejarem fins a la Font de les Maiadetes on plantarem i gaudirem tots junts de l’ombria que tantes vegades va recórrer i citar.

Company d’estimes

PLATAFORMA PELS POBLES DE LA SAFOR*

Quina sega, aquest hivern. Ens ha deixat Joan Pellicer, un home savi. Joan coneixia la terra de debò, i se l’estimava com ningú. Sabia observar i escoltar. I constantment n’aprenia. Dels pastors, en recopilava remeis ancestrals; dels ramaders i els caçadors, els senders de les muntanyes; de la gent gran, mots quasi oblidats.

A la tasca intel·lectual sobre el patrimoni natural i la cultura popular, Joan n’afegia el compromís. Un compromís cap al “simulacre de medi natural” que ens resta a la Safor, com encertadament havia dit fa uns mesos a la televisió comarcal.

Joan treballava per la continuïtat d’espais com la marjal, la preservació de les planures no construïdes encara, i la muntanya, sotmesa a tantes agressions. També amb les seues diapositives ens va il·luminar a tots, va encendre una guspira, una drecera que de bon grat volem continuar.

Amb la mort de Joan, s’acaba una manera d’entendre el món. La munió de pastors, ramaders, llauradors, ferrers, observadors d’aus, etc. que li varen transmetre un patrimoni cultural traspassat de generació en generació.

Eixe llegat hi perviurà, però, a través de la seua obra, essencial, on l’erudició de la cultura clàssica i l’especialització etnobotànica es fonen amb la cultura popular, la tradició i la recuperació d’una toponímia i d’un llenguatge amb variants riquíssimes.

Se’n va un amic, un home savi i humil. Ens resta tanmateix el que ha fet, i és moltíssim. Que gran se’ns farà la teua absència, Joan, tu qui has estat el mestre i alhora el company, irreemplaçable, en aquest viatge.

Hui les dones i els homes de la natura i de la lluita diària per la supervivència del medi ambient estem ben tristos; tot i això, hi ha qui està content: les muntanyes, els barrancs, els serrells, l’oceà de pedra que forma la Diània, la pebrella i els mussols, deuen estar ben contents, perquè hui, per sempre, tindran a Joan eternament.

Des de la Plataforma pels Pobles de la Safor, volem retre un xicotet homenatge a Joan; per això el proper cap de setmana, ho farem de la millor forma que pensem: plantant un fleix a la seua comarca.

*Christelle Enguix, Roger Cremades, Sònia Fayos, Jordi Puig, Salva Sanchis, Jesús Vilaplana, Xavi Ródenas, Voro Juan, Toni Mascarell, José Mª Peiró, Gisela i Claudi Sendra, Paco Sastre...