COMPROMÍS PEL TERRITORI1 -“Delimitar les línies mestres d’UN NOU MODEL TERRITORIAL, SOCIAL, ECONÒMIC I ENERGÈTIC, mitjançant l’obertura d’un ampli debat social. Un model que responga a les necessitats reals de la població, racionalitze els sectors productius, fomente una nova “cultura del sòl” com a recurs natural limitat i com a patrimoni comú de difícil recuperació una vegada s’ha destruït, al temps que rebutge l’ús del sòl com una mercaderia i un medi de fer negocis especulatius i per tant es limite l’activitat urbanística, impedesca l’especulació, protegesca i respecte de forma efectiva el medi natural i el patrimoni cultural, fomente l’ús racional dels recursos naturals i energètics i aposte de manera clara pel model de ciutat mediterrània: compacta, multifuncional, amb creixements integrats, harmònics i sostenibles, front a les “ciutats temàtiques” i les aglomeracions extensives.
- En el marc d’una moratòria urbanística i de grans infraestructures així com en el desenvolupament d’una nova legislació en matèria mediambiental, urbanística, d’infraestructures i transport es promourà un debat social amb l’objectiu de delimitar les línies mestres d’un nou model territorial, social, econòmic i energètic. Es crearan els mecanismes de participació necessaris per tal d’articular aquest debat que haurà de fer-se amb criteris de pluralitat, transparència, publicitat i difusió. Les conclusions i propostes finals es plasmaran en un Pla d’Ordenació del Territori i en una Plans d’Ordenació Comarcals que tinguen en compte la capacitat d’acollida per a complir els objectius ací enunciats.
- Participació en dit debat dels distints sectors i agents socials que composen la societat valenciana: partits polítics, sindicats i organitzacions empresarials, grups ecologistes, moviments socials, professionals i tècnics, universitat...
2- UNA NOVA LEGISLACIÓ, elaborada amb la participació ciutadana, que tinga com a objectius clars frenar l’especulació i primar la protecció del medi, del paisatge i del patrimoni cultural sobre els objectius concrets dels projectes, i que, a més, procure vies efectives de participació ciutadana. Fins l’aprovació d’eixa legislació ha de quedar en suspens la tramitació, aprovació o execució de qualsevol projecte que afecte de forma important el territori.
- Revisió de la legislació valenciana en matèria mediambiental, urbanística, de transport i infraestructures. Aquesta revisió afectarà a les següents lleis i projectes, així com als reglaments i normatives que les desenvolupen: Llei Urbanística Valenciana, Llei de Qualitat Ambiental, Pla d’Infraestructures Estratègiques, Llei de Residus...
- Elaboració d’un Pla d’Ordenació del Territori Valencià i dels Plans d’Ordenació Territorials, amb criteris de participació, transparència, publicitat i difusió.
- Elaboració d’una Llei de Participació Ciutadana que articule i normativitze la participació ciutadana en els distints projectes d’àmbit local, comarcal o de País. Dita participació, que ha de ser preceptiva, haurà de fer-se amb criteris de transparència, publicitat i difusió, i haurà de contemplar-se en les diferents fases del projecte, en especial en l’elaboració, aprovació i seguiment posterior. Haurà d’acreditar-se aquesta participació per a la validesa dels projectes. Hauran d’establir-se mecanismes de participació real i dotació pressupostària suficient per a dotar de mitjans personals i materials dita participació. Els informes elaborats pels distints òrgans de participació tindran un pes fonamental a l’hora de prendre les decisions definitives respecte als projectes estudiats.
- Fer vinculants per llei els informes sobre disponibilitat de recursos hídrics que en aquest moment són preceptius però no vinculants. Igualment es protegiran de manera efectiva els recursos hídrics superficials i subterranis.
- D’acord amb els sentit fonamentalment social de l’urbanisme la iniciativa per a desenvolupar projectes urbanístics ha de ser pública, pel que sols les adminstracions públiques podran plantejar, dins dels límits supramunicipals del Plans d’Ordenació Territorial, aquests projectes, desapareixent la figura de l’agent urbanitzador. Les empreses promotores i constructores hauran de supeditar-se per tant a les línies marcades per l’administració.
- Promulgació d’una llei antiespeculació amb l’objectiu de que la titularitat d'una vivenda no siga objecte de negoci, dirigida a garantir que la major part de les plusvàlues generades en els processos d'urbanització passen al sector públic que haurà de invertir-les en reducció del preu de la vivenda, en la reducció dels impostos als compradors de la 1ª vivenda, en la reducció de l'Impost de Bens Inmoblesper als propietaris d'una única vivenda que siga la vivenda habitual, per a la construcció de VPO o vivendes socials, adquisició de patrimoni públic o altres finalitats de caràcter social. S’aplicaran mesures fiscals (gravant especialment les segones residències, els habitatges buits, les transmissions successives...), del control oficial dels preus, etc. de forma que el titular d'una vivenda desocupada tinga un cost que anul·le o reduisca significativament el benefici de la simple possessió del bé inmoble. El càlcul d'aquest impost haurà de tindre en compte el nombre de propietats desocupades en mans un mateix titular de forma que l'import de l'impost cresca de forma proporcional al nombre de propietats desocupades en propietat.
3- En el procés d’establiment d’un nou model urbanístic i territorial amb l’avaluació i revisió del present es decretarà una MORATÒRIA que comporte la no aprovació, la suspensió o la paralització de projectes, urbanístics o de grans infrastructures, que no acrediten o no hagen acreditat la seua sostenibilitat i la suficient transparència informativa, així com el requisit d’acord previ amb els ciutadans afectats, entenent com a afectats el conjunt de la ciutadania, a l’igual que una àmplia acceptació social, tant en els objectius concrets del projecte com en el seu impacte ambiental i cultural.
-Moratòria: És un instrument conjuntural davant l’actual situació de desordre i destrucció del territori. Ssignifica un compàs d'espera en la realització de projectes que afecten al territori, de tal manera que la ciutadania, i els seus representants amb ella, puguen disposar d'un temps per pensar el País que volem, i elaborar durant eixe temps un model territorial i urbanístic, i una legislació que responguen a les necessitats reals de la població. Les característiques concretes d'aquesta moratòria serien les següents:
- Moratòria dels projectes urbanístics que estiguen fora d’ordenació fins la seua tramitació d’acord amb la nova legislació. La moratòria urbanística tindrà una duració màxima de 2 anys, el temps necessari per a elaborar una nova legislació (punt 3) després de l’obertura d’un ample debat sobre el model territorial amb participació dels diversos sectors que composen la societat valenciana (punt 2)
- Revisió dels projectes que dins d’ordenació tinguen característiques d’insostenibilitat similars als que s’efectuen fora d’ordenació. A títol orientatiu podria afectar a aquells projectes que suposen l’increment de més del 10% de la població total del municipi o del número total de vivendes censades, o estant contemplats dins d’ordenació suposen increments absoluts de més de 2.000 persones o 800 vivendes. Igualment a aquells projectes que suposen un impacte ambiental important.
- Revisió generalitzada de tots els PGOU per una comissió especial que haurà de finalitzar en un termini de 2 anys els seus treballs i recomanacions de modificacions.
- Revisió de les grans infraestructures projectades per al País Valencià per tal de adequar-les a una nova situació on primen els objectius de resposta a les necessitats reals, moderació, racionalitat, principi de precaució, protecció i respecte al medi natural, al paisatge i al patrimoni cultural, ús racional dels recursos naturals i energètics i participació ciutadana. En aquest sentit es decretarà una moratòria màxima de dos anys respecte a línies exclusives d’alta velocitat, aeroports, ports i carreteres d’alta capacitat com autovies i autopistes. Els criteris respecte a noves vies de comunicació estaran continguts en un Pla Integral d’Infraestructures i en un Pla Director de Ferrocarrils. Es prioritzaran els desplaçaments en transport públic, potenciant especialment el ferrocarril i els desplaçaments a peu i en bicicleta. Els Plans d’Ordenació Comarcals determinaran els paràmetres de transport de cada territori.
- No aprovació de cap projecte que no haja acreditat la realització d'Estudi Arqueològic previ del Béns Culturals (BIC i altres) que estiguen afectats per eixe projecte o que afecte Bens Culturals que hagen de tindre obligatòriament Pla Especial de Protecció i aquest no estiga aprovat. Tot això, d'acord a la vigent Llei de Patrimoni Valenciana. Catalogació i declaració com a BIC o com a Béns de Rellevància Local dels diversos elements del patrimoni cultural de cada municipi, si s'escau. Elaboració i aprovació dels corresponents Plans Especials de Protecció entre cada Ajuntament i Conselleries implicades.
PARÀMETRES PER A UNA NOVA POLÍTICA TERRITORIAL I URBANÍSTICA
La futura Política Territorial al País Valencià parteix del seu caràcter eminentment social, la qual cosa implica impedir efectivament l'especulació, revertir les plusvàlues en benefici social, protegir realment el medi i el patrimoni cultural, i garantir la promoció i el control efectiu dels projectes des de les Administracions locals coordinades a nivell supramunicipal, i des de l'Administració autonòmica, així com amb la participació ciutadana present en el procés de tal manera que tot projecte compte amb el màxim consens com a requisit per a poder ser aprovat.
- No aprovar cap projecte que no compte amb consens social o tinga un fort impacte ambiental o cultural. Especial atenció es prestarà a l’Estudi d’Impacte Ambiental. Tot això, d'acord amb la legislació urbanística, ambiental i territorial. El mateix criteri s’aplicarà en les modificacions que es realitzen als Plans Generals aprovats.
- Diferenciació entre els projectes urbanístics que tinguen com a finalitat la residència estable i permanent com a habitatge principal dels projectes destinats a l’oci, segones residències, turisme..., amb la finalitat d’establir un àmbit de protecció i recolzament als primers, mentre sobre els segons hauria de repercutir els costos no sols d’urbanització i construcció, sinó dels posteriors serveis necessaris per al seu manteniment.
- Donat que l’habitatge protegit hauria de ser l’ordinari en el nostre model social, la majoria de les residències haurien de tindre aquesta consideració, pel que el 50 % com a mínim de les noves vivendes, de cada municipi contemplades en el PGOU es dedicaran a V.P.O o vivendes socials. Aquest número de vivendes es distribuirà de manera homogènia entre els diversos sectors del Pla General.
- Aposta clara pel model de ciutat mediterrània: compacta, multifuncional, amb creixements integrats, harmònics i sostenibles – també en quant l’escala edificatòria-, dotada dels serveis, espais de sociabilitat, infraestructures i transport públic necessaris, front a les “ciutats temàtiques” i les aglomeracions extensives.
- A través del Pla d’Ordenació del Territori Valencià i dels Plans d’Ordenació Territorials es determinaran els paràmetres màxims, de zones urbanes, industrials o comercials, que les distintes zones, comarques i poblacions han d’assumir en el seu desenvolupament per a que prime els objectius de resposta a les necessitats reals, moderació, racionalitat, principi de precaució, protecció i respecte al medi natural i als espais agraris, al paisatge i al patrimoni cultural, ús racional dels recursos naturals (com l’aigua i el sòl fertil) i energètics i participació ciutadana. No es podrà urbanitzar en zones que gaudeixen de protecció natural com els Llocs d'Interés Comunitari ni en les zones d'amortiment d'impactes dels espais naturals protegits, igualment s'hauran d'establir mesures efectives per a evitar l'aïllament dels espais protegits i garantir la seua connectivitat ecològica.
- Realització d’estudis comarcals respecte a les zones industrials i comercials, dins els Plans d’Ordenació Territorials, per a determinar el grau d’oferta o de demanda de cada zona i comarca amb la intenció d’arribar a models homogenis racionals i no a una competició entre les poblacions que suposen un increment irracional i innecessari.
- Aquelles poblacions, zones o comarques on s’hagen realitzat projectes insostenibles que superen els límits anteriors hauran de realitzar propostes de reversió i recuperació del territori afectat bé de manera directa per mig de reclassificacions o indirecta (en cas de que no puga realitzar-se de manera directa).
- S’hauran de preservar els espais agraris atès les seues funcions mediambientals , socials i econòmiques. En particular s’establiran plans específics de protecció i viabilitat de l’agricultura periurbana per constituir un element fonamental d’ordenació territorial que impedeixen el creixement il·limitat del les ciutats, generen paisatge i humanitzen els entorns urbans.
- Prioritzar la consolidació i ocupació dels centre urbans.
- Pla de rehabilitació de vivendes antigues i dels centres urbans. Promoció de vivendes de lloguer. Pla d’ocupació de vivendes buides.
Font:
Compromís pel territori.
